Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e ei era soleta val des Pirenèus de l’Espanha d’aiguavessant atlantic. Era sua estenuda ei de 633,6 km², tèrmie ath nòrd tamb eths parçans occitans de Comenge e Coseran (oficiaument en França, enes departaments d’Arièja e Nauta Garona), ath sud damb era comarca dera Nauta Ribagòrça e era region d’Aragon, ar èst tamb era comarca catalana deth Palhars Sobeiran.

Eth sòn arriu principau, Garona, trauèsse e vertèbre tota era Val e desbòque en Atlantic (Bordèu). Aguest emplaçament geografic, ei a díder era sua orientacion naturau cap ara rèsta d’Occitània, amassa damb era manca ath long des sègles d’unes bones comunicacions tamb Catalonha e Aragon, an hèt qu’era Val d’Aran age clares diferéncies tamb es vals e contrades catalanes vesies tant en aspècte fisic com culturau. Era pròva mès clara d’aguesta diferéncia se manifèste en hèt d’auer coma lengua pròpia er occitan, coneishut en Aran com aranés. Era populacion dera Val d’Aran ei completament orientada tath sector des servicis.

Era division deth territori dera Val d’Aran siguec difinitiua enquia 1970 en qu’era Val d’Aran demorèc amassada en 9 municipis:

• Naut Aran: que compren es pòbles de Salardú, Tredòs, Unha, Tessa, Arties, Garòs e Bagergue.
• Vielha-Mijaran: que compren es pòbles de Vielha, Arròs, Vila Betlan, Gausac, Escunhau, Vilac, Betren, Casau, Aubèrt, Mont e Montcorbau.
• Vilamòs.
• Arres: que compren es pòbles de: Arres de Sus e Arres de Jos.
• Bossòst.
• Es Bòrdes: que compren es pòbles de: Es Bòrdes, Benós, Begós e Arró.
• Lés.
• Bausen.
• Canejan.

Aguesta division per municipis, era quau la formen toti es pòbles dera Val d’Aran, an una configuracion pròpia que hèn que siguen diferènti des auti municipis des parçans de Catalonha, plan sigue peth sòn clima, administracion, cultura e sustot peth sòn relèu qu’a ues caracteristiques comunes que hèn que sigue un hèt diferenciau.

Era explicacion ei que era Val ei plaçada ena linha divisòria der aiguavessant atlantic e mediterran, e auem er arriu Garona coma eish ordenador de tot eth parçan e a compdar d’aciu, ei quan s’estructure era Val tamb ua morfologia pròpia, pr’amor des gèus, es quaus creèren formes punchentes enes tucs o en lòcs mès nauti, planhères, glacèrs e Vals en forma de U. Era Val a tucs ath torn des dues cadies de montanhes que configuren era sua forma.

Aguesti tucs an anutades diferentes que van des des 3.014m. deth tuc de Bicibèrri, eth més naut, ad’auti de mens nautada coma: Milh, Orqueta, Colomèrs, Saboredo, Montardo.

Més sustot ço qu’estone dera Val d’Aran ei era verdor des sòns prats que formen un tapís de formes geometriques, amssa tamb er espessulièr des bòsqui constituissen eth melhor exponen deth paisatge aranés.

Buscant informació sobre els rius per a educació infantil he trobat coses bastant interessants per als nens, aqui deixarè unes quantes.

Començare per un recurs d’internet on pots veure com la puja fa augmentar el nivell del riu:

http://phobos.xtec.cat/rcapdevi/mod/resource/view.php?inpopup=true&id=64

Després de fer no se quants treballs sobre les aigües he tingut que mirar un milió de campanyes sobre el consum d’aigua.

Cal dir que durant els últims anys aquestes campanyes són  molt freqüents, i en alguns casos són bastants bones, al menys a mi m’ho sembla.

Per aquí aniré ficant aquelles que més em cridin l’atenció.

Com per exemple:

Mai m’havia parat a pensar sèriament en el problema de l’ascensor, si que es veritat que tothom et diu que es millor pujar les escales caminant ja que es fa exercici, però l’altre dia hem varem fer pensar que potser calia mirar l’altra banda del problema. I es què algú ha pensat l’energia que es perd agafant l’ascensor per anar al primer pis de l’edifici?

Sembla una ximpleria però si contem les vegades que podem arribar a agafar aquest ascensor durant el dia i després pensem en termes més grans com l’any, pot ser ens podríem espantar!

Per això crec que la pròxima vegada que tingui que agafar l’ascensor m’ho pensaré més, i espero que més gent ho faci.

Per cert amb això no vull dir que si tens que pujar a un 8º pis amb una maleta no agafis l’ascensor, cal pensar sempre en el centre i mai en els extrems!

Durant els passats mesos de maig i juny vaig participar en la campanya de conscienciació del consum d’aigua a Salt, actualment entre els diferents membres del grup estem realitzant un wiki per tal d’explicar aquesta experiència.

Si algú està interessat en el tema només a de donar-li a la imatge següent:

3.1.2 Els nous ponts

L’execució del Pont del Tercer Mil·lenni, del Pavelló Pont de Expo, del “Azud” de l’ajuntament i del Pont del Quart Cinturó, pot provocar importants erosions i sedimentacions, afectant així la qualitat ecològica del riu. Això es dóna perquè per la seva construcció es necessiten crear penínsules d’atac, que permeten treballar en sec, envaint el riu i alterant la seva dinàmica fluvial, el que dóna lloca a greus efectes en la riba oposada o aigües baix. A més el trànsit de maquinària dintre de la llera, els dragatges, etc. són accions associades que incideixen negativament en el mitjà al provocar importants arrossegaments de terres i graves que a curt, mig i llarg termini modifiquen tant la qualitat de l’aigua com la dinàmica fluvial. (Fig. 9)

Figura 9. Vistes de les construccions del pont del tercer mil·lenni, el pavelló pont i la minipressa, amb el seu corresponent moviment de terres.

3.2. Altres actuacions del Pla de Riberes

També es realitzen actuacions a les riberes dels altres tres lleres que travessen Saragossa: els rius Gállego, Huerva i el Canal Imperial d’Aragó.

En el riu Gállego l’actuació comprèn ambdues marges des de l’entrada en el terme municipal de Saragossa fins a la seva desembocadura en l’Ebre, amb una longitud aproximada de 8,5 km. L’actuació és molt més mediambiental, establint-se importants repoblacions de sotabosc.

Figura 10. Situació del riu “Gállego”.

El riu Huerva també ha estat objecte revegetació de riberes, parcs i equipaments d’esplai, etc.

En el Canal Imperial d’Aragó, les actuacions les intervencions pretenen generar un corredor verd i restaurar d’antigues rescloses per a tornar a fer navegable el canal.

Cal tenir en compte que segurament aquestes accions no són suficients per a poder recuperar un bon estat ecològic d’aquest rius, per exemple en el cas del riu “Gàllego” l’abocament indiscriminat de diferents industries situades a prop de la seva llera fan que siguin medis molt degradats i que caldria evitar aquests abocaments per aconseguir restaurar adequadament aquesta zona.

3.1.1. “Azud del Ebro”

Aquesta actuació artificial en el riu Ebre per crear una làmina d’aigua estable de gairebé quatre quilòmetres i mig entre els ponts de “La Almozara” i “Las Fuentes”, permetrà la navegabilitat de l’Ebre, convertint-lo en una zona recreativa de pagament, i donant lloc a l’eliminació d’una de les poques riberes salvatges que queden.

Aquest projecte s’ha portat a terme tot i la forta oposició suscitada en diversos col·lectius i associacions veïnals, culturals i ecologistes; i passant per alt, que és insostenible des d’un punt de vista ecològic, econòmic, social, ambiental, legal i cultural.

Cal tenir en compte que l’Ebre sempre ha estat navegable, però amb unes embarcacions adaptades a un riu mediterrani, per tant no té sentit intentar implantar un tipus d’embarcació que encara produeix més dificultats (obres perquè puguin passar per sota els ponts medievals de la zona) i degraden més el medi, degut als diversos dragatges, que ja el riu està patint, perquè puguin navegar. (Fig. 7- 8 )

Figura 7. Representació de la zona navegable del riu Ebre després de la construcció de la minipressa.

Figura 8. Vista del moll i el “azud” ja construït, en contra de casi tota l’opinió pública.

Si pensem en els danys produïts pels dragatges, veurem que aquest només empitjoren l’estat ecològic del riu, desestabilitzen la geomorfologia fluvial i incrementen el risc, al mateix temps que s’incompleixen directives europees i s’introdueixen unes contínues servituds de costós de manteniment.

Cal tenir en compte que aquesta estructura provoca un efecte barrera per al pas de la fauna, ja que l’escala de peixos que es va a construir no es funcional per als peixos autòctons i que posa en perill la supervivència d’espècies protegides com la Margaritífera auricularia o el galápago adiposo. Per contra, unes altres espècies invasives, com el musclo zebra, podrien envair la llera al donar-se l’estancament de l’aigua, a més, l’elevació del nivell contribuiran a l’augment de la presència d’algues i augments de les males olors. D’altra banda, hi haurà un augment de la sedimentació i les condicions morfològiques, aigües baix del riu, es modificaran i generaran una erosió que pot arribar a afectar fins i tot a la llera del riu “Gállego”.

En resum la construcció de la minipresa suposa una vulneració de la Directiva Marc de l’Aigua que obliga als estats membres de la Unió Europea no solament a no deteriorar els seus rius sinó a restaurar-los.

Cal tenir en compte que no bnomés s’han realitzat un seguit d’obres per a construir la expo, sinó que una part de la seva infraestructura ve donada per un seguit d’actuacions realitzades en les riberes dels rius a continuació anire explicant aquetes obres:

3.1. Pla de Riberes de l’Ebre

El Pla de Riberes dels rius de Saragossa pretén recuperar l’equilibri existent entre el riu i la ciutat històrica, trencat amb l’arribada del ferrocarril i la industrialització, per així recuperar aquest espai natural, incorporant-lo al desenvolupament de la ciutat i acostant-lo als ciutadans, alhora que es mantenen els cicles naturals, el sistema fluvial i el règim hidràulic del riu.

El Projecte està subdividit en 14 projectes de recuperació, (Fig. 6) on les intervencions més importants que s’han contemplat són la construcció d’un sistema de passejos i espais públics que permeten l’accés als més de 6 km de riberes urbanes del riu en la ciutat, un parc fluvial que enllaça els parcs naturals dels meandres oest i aquest de la ciutat “Ranillas i Cantalobos” i potència activitats compatibles amb els mateixos, un passeig principal en la marge esquerra, que adquireix el caràcter simultani d’obra hidràulica i de recorregut urbà, per ha que protegeixi a la ciutat d’avingudes extraordinàries i resolgui els actuals problemes d’accessibilitat a les riberes del riu i una mini pressa ”azud”,  amb l’objectiu de estabilitzar de la làmina d’aigua, a més d’una nova edificació destinada a usos lúdics i esportius.

Figura 6. Porjectes d’urbanització del riu Ebre.

El problema d’aquest projecte de restauració és que en la majoria dels trams, es planteja l’alternativa de revestir els talussos amb escullera i/o amb flassades de blocs de formigó, com a defensa i estabilització per pal·liar un problema de possibles inundacions i de lluita contra les avingudes. I per realitzar això s’ha d’eliminar tota la vegetació natural, que a tardat anys en poder créixer degut a les característiques climàtiques de  la zona que consolidava les ribes, pel queda desprotegit el talús més proper a la làmina d’aigua. Amés la col·locació d’escullera necessita excavacions dintre de la llera per a la seva fonamentació, pel que s’afecta a la fauna de la zona.

En conseqüència de tot això, es produeixen arrossegaments de terra dintre de la llera i pèrdua de qualitat de l’aigua.

Al final el que s’obté apart de l’impacta visual, és una pèrdua dels ecotons de gran valor natural.

Cal pensar que no només els mètodes de restauració afecten al medi sinó que la construcció d’un seguit d’infraestructures, com els ponts i el “azud” també generen impactes.

Aquí us deixo uns links on esposen veure les dues cares de la moneda, a favor i encontra de l’Expo:

Pagina oficial de: Expo de Zaragoza 2008:

http://www.expozaragoza2008.es/Inicio/seccion=3&idioma=es_ES.do

 01/07/08

Pagina oficial: Expo Zaragoza 2008 – La información que te falta:

http://expo-no.es/

04/07/08

Les obres de la Expo han suposat la ocupació de la seva plana d’inundació del meandre, que s’han elevat amb graves de cinc metres i mig per a evitar possibles inundacions. Aquesta actuació amb el temps, podria ocasionar alteracions en la dinàmica del riu Ebre i, en conseqüència, erosions i sedimentacions en altres trams de la llera.

També cal tenir en compte que la construcció d’hotels, un canal d’aigües braves, un centre termal o un pàrquing són un procés de desnaturalització que entra clarament en contradicció amb l’esperit d’aquesta Expo dedicada a l’aigua. (Fig. 5)

Figura 5. Transformació del meandre de “Ranillas”.

Per últim cal remarcar que tot i la gran campanya que s’ha produït en la ciutat, ja que miris on miris, sempre veus la mascota oficial de l’Expo, però en cap moment s’ha realitzat cap campanya de conscienciació de la ciutadania sobre l’ús responsable de l’aigua i la sostenibilitat, que cal remarcar que és un dels principals objectius marcats per la pròpia Expo.

Per tant és possible que tota aquesta immensa inversió pública acabi en un benefici privat, ja que la Expo serà reconvertida en un parc empresarial.