Division territoriau dera Val d’Aran

Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e ei era soleta val des Pirenèus de l’Espanha d’aiguavessant atlantic. Era sua estenuda ei de 633,6 km², tèrmie ath nòrd tamb eths parçans occitans de Comenge e Coseran (oficiaument en França, enes departaments d’Arièja e Nauta Garona), ath sud damb era comarca dera Nauta Ribagòrça e era region d’Aragon, ar èst tamb era comarca catalana deth Palhars Sobeiran.

Eth sòn arriu principau, Garona, trauèsse e vertèbre tota era Val e desbòque en Atlantic (Bordèu). Aguest emplaçament geografic, ei a díder era sua orientacion naturau cap ara rèsta d’Occitània, amassa damb era manca ath long des sègles d’unes bones comunicacions tamb Catalonha e Aragon, an hèt qu’era Val d’Aran age clares diferéncies tamb es vals e contrades catalanes vesies tant en aspècte fisic com culturau. Era pròva mès clara d’aguesta diferéncia se manifèste en hèt d’auer coma lengua pròpia er occitan, coneishut en Aran com aranés. Era populacion dera Val d’Aran ei completament orientada tath sector des servicis.

Era division deth territori dera Val d’Aran siguec difinitiua enquia 1970 en qu’era Val d’Aran demorèc amassada en 9 municipis:

 

• Naut Aran: que compren es pòbles de Salardú, Tredòs, Unha, Tessa, Arties, Garòs e Bagergue.
• Vielha-Mijaran: que compren es pòbles de Vielha, Arròs, Vila Betlan, Gausac, Escunhau, Vilac, Betren, Casau, Aubèrt, Mont e Montcorbau.
• Vilamòs.
• Arres: que compren es pòbles de: Arres de Sus e Arres de Jos.
• Bossòst.
• Es Bòrdes: que compren es pòbles de: Es Bòrdes, Benós, Begós e Arró.
• Lés.
• Bausen.
• Canejan.

Aguesta division per municipis, era quau la formen toti es pòbles dera Val d’Aran, an una configuracion pròpia que hèn que siguen diferènti des auti municipis des parçans de Catalonha, plan sigue peth sòn clima, administracion, cultura e sustot peth sòn relèu qu’a ues caracteristiques comunes que hèn que sigue un hèt diferenciau.

Era explicacion ei que era Val ei plaçada ena linha divisòria der aiguavessant atlantic e mediterran, e auem er arriu Garona coma eish ordenador de tot eth parçan e a compdar d’aciu, ei quan s’estructure era Val tamb ua morfologia pròpia, pr’amor des gèus, es quaus creèren formes punchentes enes tucs o en lòcs mès nauti, planhères, glacèrs e Vals en forma de U. Era Val a tucs ath torn des dues cadies de montanhes que configuren era sua forma.

Aguesti tucs an anutades diferentes que van des des 3.014m. deth tuc de Bicibèrri, eth més naut, ad’auti de mens nautada coma: Milh, Orqueta, Colomèrs, Saboredo, Montardo.

Més sustot ço qu’estone dera Val d’Aran ei era verdor des sòns prats que formen un tapís de formes geometriques, amssa tamb er espessulièr des bòsqui constituissen eth melhor exponen deth paisatge aranés.