Cal tenir en compte que no bnomés s’han realitzat un seguit d’obres per a construir la expo, sinó que una part de la seva infraestructura ve donada per un seguit d’actuacions realitzades en les riberes dels rius a continuació anire explicant aquetes obres:
3.1. Pla de Riberes de l’Ebre
El Pla de Riberes dels rius de Saragossa pretén recuperar l’equilibri existent entre el riu i la ciutat històrica, trencat amb l’arribada del ferrocarril i la industrialització, per així recuperar aquest espai natural, incorporant-lo al desenvolupament de la ciutat i acostant-lo als ciutadans, alhora que es mantenen els cicles naturals, el sistema fluvial i el règim hidràulic del riu.
El Projecte està subdividit en 14 projectes de recuperació, (Fig. 6) on les intervencions més importants que s’han contemplat són la construcció d’un sistema de passejos i espais públics que permeten l’accés als més de 6 km de riberes urbanes del riu en la ciutat, un parc fluvial que enllaça els parcs naturals dels meandres oest i aquest de la ciutat “Ranillas i Cantalobos” i potència activitats compatibles amb els mateixos, un passeig principal en la marge esquerra, que adquireix el caràcter simultani d’obra hidràulica i de recorregut urbà, per ha que protegeixi a la ciutat d’avingudes extraordinàries i resolgui els actuals problemes d’accessibilitat a les riberes del riu i una mini pressa ”azud”, amb l’objectiu de estabilitzar de la làmina d’aigua, a més d’una nova edificació destinada a usos lúdics i esportius.
Figura 6. Porjectes d’urbanització del riu Ebre.
El problema d’aquest projecte de restauració és que en la majoria dels trams, es planteja l’alternativa de revestir els talussos amb escullera i/o amb flassades de blocs de formigó, com a defensa i estabilització per pal·liar un problema de possibles inundacions i de lluita contra les avingudes. I per realitzar això s’ha d’eliminar tota la vegetació natural, que a tardat anys en poder créixer degut a les característiques climàtiques de la zona que consolidava les ribes, pel queda desprotegit el talús més proper a la làmina d’aigua. Amés la col·locació d’escullera necessita excavacions dintre de la llera per a la seva fonamentació, pel que s’afecta a la fauna de la zona.
En conseqüència de tot això, es produeixen arrossegaments de terra dintre de la llera i pèrdua de qualitat de l’aigua.
Al final el que s’obté apart de l’impacta visual, és una pèrdua dels ecotons de gran valor natural.
Cal pensar que no només els mètodes de restauració afecten al medi sinó que la construcció d’un seguit d’infraestructures, com els ponts i el “azud” també generen impactes.
