Predisposició natural per parlar en públic?

Molta gent diu que no hi ha una predisposició per a poder parlar en públic, però si es cert que hi ha gent que pot ser no li costa tant com a uns altres.

Per aquest motiu, i per donar ànims, vull ficar l’exemple de Desmòstenes que surt al llibre de:  Com parlar bé en públic  on cita un escrit de Plutarc:

“La primera vegada que Demòstemes es dirigí al poble, fou interromput per escàndols i va fer riure per la seva inexperiència. El seu discurs feia l’efecte de tan confús en els períodes i tan torturat en l’argumentació, que resultava enutjós i atipador de sentir.

Després d’això es construí un estudi subterrani. Hi baixava absolutament cada dia per formar la seva acció i treballar la seva veu. Fins i tot sovint s’hi passava dos o tres mesos seguits, amb la meitat de la testa afaitada, a fi que si, tenia ganes de sortir, li ho impedís la vergonya (…).

Demòstenes dominà i articulà l’obscuritat i el balboteig de la seva pronuncia omplint-se la boca de palets i recitant al mateix temps tirades. Quant la a la veu, per exercitar-la feia discursos corrent i pujant costes. Amés, tenia un gran mirall a casa seva, i s’hi posava dret al davant per fer exercicis de declamació”.

Després de tot això només se’m passa pel cap dues cosses:

·         Demòstenes era una persona amb una gran força de voluntat.

·         Que era una mica masoquista.

No se, això ho deixo a la elecció de cada persona.

Per més informació de Demòstemes doneu-li a la foto: