En els últims 12 anys, nombroses flotes pesqueres al trobar-se la disminució de la majoria de poblacions comercials de peixos, han iniciat una explotació d’aigües més profundes.
Un dels mètodes utilitzats és la pesca per arrossegament que és un dels mètodes de pesca industrial menys selectius que es dur actualment a terme, que és pot realitzar des de les aigües costaneres de 16 metres de profunditat fins a les més fondes de 2000 m. Segons un càlcul global, l’àrea on es dóna la pesca d’arrossegament inclou 14,8 milions de km2 del fons del mar. Que és 150 vegades l’àrea de boscos que és tala anualment.
Un dels problemes de que aquesta pesca d’arrossegament així anat mar endins, és que s’arriba a zones dels fons marí que contenen un alt nivell de biodiversitat com és el cas de les muntanyes submarines (elevacions geològiques de diferents mides) i els arrecífers de coralls d’aigües fredes.
També cal tenir en compte el bentos, què és el conjunt d’animals i plantes associades al terra marí. El bentos dels abismes aquàtics estan altament adaptats a la pressió, foscor, falta d’oxigen, escassetat de nutrients, baixes temperatures (5-1ºC) pròpies del seu medi. Això fa que aquests organismes tinguin característiques peculiars com la falta de colors brillants, esquelets dèbils, òrgans lluminosos, gigantisme…
Tot i que la majoria de vegades el seu índex de biomassa sigui molt baix, la seva aportació a la biodiversitat és significativa, ja que molts d’aquests organismes són únics d’aquestes zones (endèmiques.) En aquestes zones l’aport més gran de biomassa el fan les bactèries.
Menys d’un 1 % de les muntanyes submarines presents en els oceans del mon han sigut objecte de mostreigs biològics, però s’ha pogut demostrar que aquestes muntanyes alberguen un alt nombre d’espècies endèmiques, i que juntament amb els arrecífers de coralls constitueixen les majors reserves de biodiversitat del oceans. Científics han calculat que 100 milions d’espècies poden habitar les aigües profundes (comparable amb les selves tropicals més riques del món). Existeixen de 30 mil a 100 mil muntanyes submarines.
Els corals d’aigües fredes són invertebrats molt primitius (celenterats: grup cnidaria) que creixem molt lentament (una desena part del coralls tropicals d’aigües més càlides). Formen estructures tridimensionals molt vulnerables als impactes com poden ser els produïts per les xarxes d’arrossegament. Presenten un creixement molt lent i són l’hogar de miles d’altres espècies. El més antic que es coneix mideix 35 m i té 8000 anys (proba radiocarbo). Formen part d’aquesta comunitat crustacis, peixos, estrelles de mar, eriçons …
El mal que s’ocasiona en els hàbitats de fons (bentos) pot ser superficial i durar només algunes setmanes, o bé pot ser intens i tindre impactes que duren dècades o fins i tot segles, si es veuen afectades espècies de corals, esponges i altres organismes de vida més llarga.
En la pesca d’arrossegament sobresurt l’alta taxa de captura incidental, que inclou una gran quantitat i diversitat de vida marina entre peixos, crustacis, mol·luscos, mamífers i aus sense valor comercial o de característiques juvenils que no es pot introduir als mercats i es descarta o retornar al mar on la majoria mor per les ferides o per haver estat fora del seu medi massa temps.
La pesca d’arrossegament de fons és molt destructiva per a la biodiversitat i el seu ús pot portat probablement a l’extinció d’espècies i hàbitats sencers.
Per més informació podeu entra a la pàgina:
www.oceana.org
O al nostre wikiespai:
Posted by anonim on 08/04/2009 at 10:36 am
sou uns fills de putes de problemes am larrosegamen catala no ni a cap perque naltros no o arrasem tot i finsi tot parem 2 mesos perque es repobli els caladeros de la nostra zona aixi que calleu i foteuli la deninccia a les barques del nord com les de galicia i totes estes perque es pasen mesos i mesos al mar i aquelles barques si que fan mal axi que al loro